La Castanyada és una de les festes més tradicionals de Catalunya, una celebració amb arrels profundament lligades a la tardor i al record dels difunts. Encara que avui dia és coneguda principalment pel consum de castanyes, moniatos i panellets, la seva història i origen és molt més ric i ple de simbolisme. A continuació, fem un repàs de la seva evolució al llarg del temps, descobrim algunes curiositats i com s’ha convertit en una festivitat essencial del calendari català.
Els orígens pagans de la Castanyada
Tot i que la Castanyada està molt associada amb el Dia de Tots Sants (1 de novembre), els seus orígens es remunten molt abans, a les antigues celebracions paganes de la tardor. En moltes cultures precristianes, l’arribada de la tardor marcava el moment de recollir la collita i preparar-se per l’hivern. Aquesta transició era vista com un període de mort i renaixement, en què es rendia homenatge als difunts i es celebrava la fecunditat de la terra.
A Catalunya, la castanya, amb la seva abundant producció durant la tardor, es convertí en l’aliment perfecte per a aquestes celebracions. Les castanyes torrades eren un aliment energètic, fàcil de conservar i de preparar, cosa que les feia molt útils per afrontar el fred que venia amb la tardor.
La influència del cristianisme en la castanyada
Amb l’arribada del cristianisme, moltes de les tradicions paganes es van adaptar a les noves festivitats religioses. El Dia de Tots Sants, dedicat a honrar els sants i difunts, es va convertir en una festa de referència a Europa, i la Castanyada s’hi va fusionar a Catalunya.
Durant l'edat mitjana, era costum en molts pobles catalans celebrar àpats rituals després de les campanades de difunts, que se sentien la nit del 31 d’octubre i el 1 de novembre. Es creia que el soroll de les campanes ajudava a guiar les ànimes en el seu camí cap a l’altre món.
Durant aquests àpats, es consumien castanyes, moniatos i vi dolç, aliments que simbolitzaven la transició de la vida a la mort. De fet, es diu que els campaners necessitaven molta energia per tocar les campanes durant hores, i les castanyes eren una font ideal de calor i aliment.
La popularització de la Castanyada com a festa familiar
A partir del segle XVIII, la Castanyada va anar adquirint un caràcter més popular i familiar. En lloc de ser només una celebració lligada als rituals de difunts, es va convertir en una festa comunitària on les famílies es reunien al voltant del foc per menjar castanyes torrades, moniatos i panellets.
Una curiositat interessant és que, en algunes zones rurals, els panellets es preparaven com a ofrena als difunts. Aquests dolços, fets principalment amb ametlles i sucre, simbolitzaven el vincle entre els vius i els morts, i eren considerats un símbol d’hospitalitat cap a les ànimes que retornaven durant la nit de Tots Sants.
Amb el pas del temps, la Castanyada va començar a ser coneguda també pels personatges que la protagonitzen, especialment la figura de la castanyera, una dona vestida amb roba tradicional que torrava i venia castanyes al carrer durant els mesos de tardor. Aquesta imatge s’ha convertit en un element icònic de la festa, fins al punt que, avui dia, és habitual veure’n recreacions a escoles i fires.
La Castanyada en l’actualitat
Avui dia, la Castanyada segueix sent una de les festes més estimades a Catalunya, tot i que ha anat evolucionant. A ciutats com Barcelona, Girona o Tarragona, és comú veure castanyeres als carrers, venent castanyes i moniatos a l'aire lliure, amb els típics cucurutxos de paper que recorden la calidesa de la tardor.
Malgrat la influència creixent de celebracions com Halloween, la Castanyada ha mantingut la seva essència com a festa familiar i gastronòmica. Les castanyes torrades continuen sent les grans protagonistes, però els panellets han guanyat molta popularitat i són avui dia un dels dolços més apreciats per acompanyar aquesta celebració. Els panellets tradicionals, com els de pinyons o ametlla, han donat pas a noves versions més modernes amb sabors com el coco, el cafè o la xocolata, oferint un ventall ampli per a tots els gustos.
- L’origen de la paraula "Castanyada": El nom prové de l’hàbit de menjar castanyes torrades, però el seu simbolisme va més enllà del simple aliment. Durant molts anys, la castanya va ser un aliment bàsic a moltes regions de muntanya, especialment per la seva capacitat de conservar-se durant mesos.
- La castanya com a símbol de fertilitat: En algunes zones de Catalunya, es creia que les castanyes tenien propietats màgiques que afavorien la fertilitat i la bona sort per a l'any següent.
- Les castanyeres: La imatge de la castanyera, amb el seu davantal i mocador al cap, venent castanyes torrades, és un element molt arrelat a la iconografia catalana. Però, sabies que la tradició de les castanyeres al carrer data només del segle XIX?
- Els moniatos: Tot i que les castanyes són l'element central de la Castanyada, el moniato també és un ingredient fonamental d'aquesta festivitat. Els moniatos torrats s'han convertit en un altre dels aliments clau per combatre el fred de la tardor.
L'etern combat: Castanyada contra Halloween
En les darreres dècades, la influència de Halloween s’ha fet cada cop més present a Catalunya, especialment entre els més joves. Tot i això, la Castanyada ha sabut mantenir el seu lloc com una festivitat autènticament catalana.
Moltes escoles celebren les dues festes simultàniament, combinant disfresses amb la degustació de castanyes i panellets. Aquesta combinació de tradicions antigues i modernes ha permès que la Castanyada continuï evolucionant sense perdre la seva essència.
El Halloween pels catalans
Halloween té els seus orígens en la festa celta de Samhain, que marcava la transició de l'estiu a l'hivern i es creia que era una nit en què els esperits dels difunts tornaven a la terra. Aquesta celebració va ser adaptada pel cristianisme i va evolucionar fins a convertir-se en All Hallows' Eve (Halloween), una nit plena de símbols foscos i màgics.
La irrupció de Halloween a Catalunya es va intensificar a partir dels anys 90, en gran part gràcies a l’influència de la cultura popular nord-americana, especialment a través del cinema, la televisió i la publicitat. A mesura que les botigues començaven a vendre decoracions de Halloween, disfresses i llaminadures, molts nens i adolescents van adoptar aquesta festa com una forma més divertida i emocionant de celebrar la nit del 31 d’octubre.
Un dels atractius principals de Halloween pels catalans, especialment per als més petits, és la possibilitat de disfressar-se i participar en activitats lúdiques com el famós "truc o tracte". Tot i que aquesta pràctica no està tan arrelada a les tradicions catalanes, cada vegada més famílies participen en aquestes activitats, especialment a barris i zones urbanes on el contacte amb la cultura global és més intens.
El xoc cultural: Castanyada vs. Halloween
Mentre que la Castanyada és una festa arrelada a la tradició catalana, amb un fort component familiar i gastronòmic, Halloween ofereix un enfocament més lúdic i comercial. Aquest contrast ha generat un debat entre els que defensen la preservació de la Castanyada com a patrimoni cultural català i aquells que abracen la modernitat i la influència global de Halloween.
- Valors tradicionals vs. comercialització: La Castanyada és vista com una celebració més autèntica i arrelada a la terra, on els valors de la comunitat i la família són fonamentals. Per contra, Halloween, amb el seu caràcter comercial, és criticat per alguns sectors que el consideren una festivitat importada i desvinculada de les tradicions catalanes.
- Gastronomia vs. disfresses: La gastronomia és el pilar central de la Castanyada, amb castanyes torrades, moniatos i panellets com a protagonistes. Halloween, en canvi, s’ha associat més amb les disfresses i el consum de llaminadures, desplaçant en alguns casos el menjar tradicional.
- Difunts vs. terror: La Castanyada té un component molt més solemne, ja que és una festa vinculada al record dels difunts i als rituals familiars. Halloween, en canvi, se centra en el terror, els esperits i les criatures fantàstiques, transformant la mort en un espectacle lúdic.
Rubén Cañadas
Vaig començar Novachef el 2020 durant el temps que vam estar tancats a casa. En tenir tant de temps lliure vaig passar molta estona a la cuina tastant diferents plats. Aleshores vaig decidir barrejar la cuina amb la meva altra gran passió: la programació web. Per això vaig decidir obrir aquest bloc on penjo les diferents receptes que vaig cuinant.