Fruites i fruits de la tardor, descobreix els aliments de temporada de la tardor

Els millors fruits i fruites per disfrutar de la temporada de tardor

Amb l'arribada de la tardor, els mercats i supermercats comencen a omplir-se amb una varietat de fruits i fruites d'aquesta estació.

Durant aquests mesos, podem observar com algunes de les fruites d'estiu comencen a desaparèixer dels prestatges i són reemplaçades per altres com les granades, caquis, magranes, castanyes i moltes més.

Aquests fruits no només aporten un sabor diferent als nostres plats, sinó que també ofereixen una gran varietat de nutrients que són beneficiosos per a la nostra salut durant aquesta estació.

Els fruits de tardor també es caracteritzen per la seva versatilitat. Es poden consumir crus, cuits, en postres o fins i tot en guisats. A més, molts d'ells són la base d'aliments tradicionals que es consumeixen durant festivitats específiques d'aquesta estació.

Així que, quan arriba la tardor, és el moment ideal per aprofitar i incloure aquests fruits en la nostra dieta. No només ens aportaran varietat en els nostres plats, sinó que també ens ajudaran a mantenir-nos sans i forts durant els mesos més freds de l'any.

Castanya

Les castanyes són un dels símbols més emblemàtics de la tardor. Quan els dies es tornen més curts i l'aire es refreda, els boscos de Catalunya es vesteixen de colors vermells i daurats, i el sòl es cobreix de castanyes que han caigut dels castanyers.

La relació entre els catalans i les castanyes té arrels profundes. Tradicionalment, la nit de Tots Sants (31 d'octubre) se celebra la "castanyada", una festa en què es mengen castanyes torrades, moniatos i es beu vi nou.

Aquesta tradició prové de l'antiga creença que en aquesta nit les ànimes dels difunts tornaven al món dels vius, i les campanes repicaven sense parar per ajudar-les a trobar el seu camí. Les castanyeres venien castanyes torrades per a les persones que estaven vetllant a les tombes.

Més enllà de la seva relació amb la cultura i la tradició, les castanyes són també molt nutritives. Són una font de midó, vitamines, minerals i fibra, i a diferència d'altres fruits secs, són baixes en greixos. Són beneficioses per a la salut cardiovascular, ajuden a la digestió i aporten energia.

Codony

El codony és un fruit de forma peculiar i gust distintiu que ha estat present en la dieta i cultura catalanes durant segles. Amb la seva carn dura i àcida quan és cru, el codony es transforma en una delícia quan es cuina, donant lloc a melmelades, gelatines i el popular "codonyat".

Els grecs ja coneixien i valoraven aquest fruit, que va prendre el nom de la ciutat de Cydon, a Creta. De fet, el seu nom científic, "Cydonia oblonga", fa referència a aquesta connexió.

Dins de la mitologia i tradicions gregues, el codony estava consagrat a Afrodita, la deessa de l'amor i la fecunditat. Es creia que les núvies gregues mossegaven un codony abans d'entrar a la cambra nupcial per aconseguir un alè dolç i perfumat, un gest carregat de simbolisme.

Amb el temps, el cultiu i apreciació del codony es va estendre, arribant a terres catalanes, on va ser ràpidament adoptat i incorporat a la gastronomia local, donant lloc a delícies com el codonyat.

Els codonys són rics en vitamina C, fibra i antioxidants. La seva pectina ajuda a la digestió i té propietats antiinflamatòries, i ha estat tradicionalment utilitzat per combatre malalties digestives.

Magrana

L'origen de la magrana es remonta a regions de l'Orient Mitjà i ha estat cultivada des de temps immemorials. A l'antiga Grècia, era considerada un símbol de vida, mort i renaixement, i estava estretament vinculada amb la deessa Persefone. La seva presència és també destacada en diverses tradicions religioses, incloent-hi el judaisme i l'islam.

A Catalunya, la magrana ha estat estimada tant pel seu sabor refrescant com pel seu valor ornamental en jardins i patis. És comuna trobar-la en festes i banquets, tant en plats dolços com salats.

La magrana no només destaca pel seu sabor, sinó també pel seu perfil nutricional. És rica en antioxidants, vitamines C i K, i minerals com el potassi. El seu contingut en fitoquímics la fa una aliada en la prevenció de malalties cardíaques i en la reducció de la inflamació. A més, les seves llavors contenen àcids grassos saludables.

Moniato

El moniato, també conegut com a batata o camote en altres regions, és un tubercle de sabor dolç i textura suau que ha estat part integral de la dieta humana des de temps antics. Les seves arrels són profundes, no només dins la terra, sinó també dins la història i cultura de moltes societats.

Els moniatos són originaris d'Amèrica Central i del Sud, on han estat cultivats des de fa milers d'anys. Amb l'arribada dels espanyols, aquest tubercle es va introduir a Europa i ràpidament es va integrar en la dieta de moltes regions, incloent Catalunya.

A Catalunya, el moniato ha esdevingut un aliment tradicional associat especialment amb la celebració de la "castanyada" juntament amb les castanyes. Els moniatos es torren i es mengen com a postres o aperitiu durant aquesta festivitat.

Els moniatos no només són deliciosos, sinó també nutritius. Són rics en vitamines, especialment vitamina A, vitamina C i moltes del grup B. També aporten una bona quantitat de fibra dietètica, minerals com el potassi i magnesi, i antioxidants. A més, contenen carotenoides, que són beneficiosos per a la vista i la pell.

Carbassa

La carbassa és un dels aliments més versàtils i nutritius que ens ofereix la natura. Des de les seves humils arrels en l'antiguitat fins a la seva presència destacada en la cuina catalana moderna, ha estat un testimoni viu de l'evolució culinària.

Originalment, les carbasses són nativas d'Amèrica Central, on han estat cultivades i consumides des de fa milers d'anys. Amb l'exploració i colonització, la carbassa va ser introduïda a Europa.

A Catalunya, la carbassa es valora per la seva versatilitat, sent utilitzada tant en plats dolços com salats. Es pot trobar en tradicionals "cremes de carbassa", postres, i també com un ingredient clau en festes com la castanyada i Halloween.

La carbassa no només aporta sabor i color als plats, sinó també una gran quantitat de nutrients. És excepcionalment rica en vitamina A, gràcies al seu alt contingut de betacarotens.

A més, proveeix vitamina C, fibra, i minerals com el potassi. La seva dolçor natural permet que sigui un ingredient destacat en postres sense necessitat d'afegir excessius endolcidors.

Caqui

El caqui, amb el seu color taronja intens i textura sedosa, és un fruit que encanta tant als ulls com al paladar. Originari d'Àsia, especialment de la Xina, aquesta fruita ha viatjat lluny del seu lloc d'origen per establir-se i enriquir la gastronomia de moltes regions.

Els caquis són coneguts i apreciats a Àsia des de fa milers d'anys. La seva introducció a Europa es va produir fa uns pocs segles, i des d'aleshores ha esdevingut un ingredient popular en moltes cuines del continent.

A Catalunya, els caquis han estat adoptats amb entusiasme, especialment durant els mesos de tardor quan arriben al seu punt màxim de maduresa.

Aquest fruit, amb el seu sabor dolç es pot menjar cru, però també es fa servir en diverses preparacions culinàries, com confitures, postres o fins i tot salses.

Els caquis són una font de nutrients. Aporten una gran quantitat de vitamines, especialment vitamina A i C. També són rics en fibra, que ajuda a la digestió i al manteniment d'una bona salut intestinal. A més, contenen antioxidants com els carotenoides i tanins, que contribueixen a la prevenció de malalties.

Avellana

​​L'avellana, amb la seva forma ovalada i gust distintiu, és un dels fruits secs més apreciats de la dieta Mediterrània. Des de temps antics fins a la cuina contemporània catalana, aquesta humil fruita ha estat celebrada tant per la seva versatilitat com pel seu perfil nutricional.

L'avellana ha estat present a la regió mediterrània des de fa milers d'anys. Fosses arqueològiques mostren que aquestes fruites ja eren consumides en temps prehistòrics. A Catalunya, l'avellana té un lloc d'honor, especialment a la regió del Camp de Tarragona, on es produeix una gran part de la collita espanyola.

La tradició catalana ha incorporat avellanes en una varietat de plats, des de dolços com la crema de xocolata amb avellanes fins a salses com el romesco. També es mengen crues, torrades o com a ingredient en nombroses receptes.

L'avellana no només és deliciosa, sinó també altament nutritiva. Són una font rica d'antioxidants, vitamines E i del grup B, fibra i minerals com el magnesi i el potassi. A més, les avellanes contenen àcids grassos saludables, essencials per a la salut cardiovascular.

Ametlla

L'ametlla, amb la seva forma elegant i sabor distintiu, és una de les delícies més emblemàtiques de la Mediterrània. Aquesta preciosa llavor ha jugat un paper fonamental en la gastronomia i cultura catalana al llarg dels segles.

Amb orígens ancestrals en les terres mediterrànies, l'ametlla ha estat part integrant de la dieta local des de temps remots. Catalunya, amb el seu clima suau i terres fèrtils, ha resultat ser un terreny idoni per al seu cultiu. La regió ha abraçat aquesta fruita no només com un aliment, sinó també com a element cultural.

La cuina catalana ha creat innumerables delícies amb ametlles com ingredient principal. Des del tradicional "turró" fins a salses com la "romesco" o postres com la "crema catalana", la presència de l'ametlla és indiscutible.

Les ametlles no són només delicioses, sinó també potentment nutritives. Ofereixen una abundància de vitamines, especialment del grup B i vitamina E, a més d'una rica dosi de minerals com el magnesi, calci i ferro. El seu alt contingut en àcids grassos monoinsaturats les fa ideals per a la salut cardiovascular. A més, són una font d'antioxidants i proteïnes.