Dins del món de la gastronomia, hi ha ingredients que es destaquen no només pel seu gust, sinó per la seva versatilitat a la cuina. Un d'aquests ingredients és el porro, conegut científicament com a Allium Porrum, comparteix parentesc amb altres aliments com l'all i la ceba.
El porro té una tija llarga (entre 40 i 50 cm d’alçada i 3 o 4 cm de gruix) amb un bulb allargat i brillant d'on surten petites arrels. Les fulles són llargues i planes, i poden ser blanques o verdes. El porro té un sabor semblant al de la ceba, però és més dolç i suau al paladar. És una planta resistent al fred i abans es considerava una hortalissa d'hivern, però ara se'n cultiva durant tot l'any.
Depenent de la seva època de cultiu, es poden dividir entre porros de tardor/hivern i porros d'estiu. Els primers tenen un diàmetre major i un sabor més intens, mentre que els segons són més petits, tendres i proporcionen un gust més suau al paladar.
Tot i que l'origen exacte del porro és desconegut, hi ha evidències que ja es cultivava a Mesopotamia i a Egipte. A l'interior de algunes piràmides s'han trobat dibuixos i jeroglífics que indiquen que el seu ús era habitual.
Beneficis Nutricionals del Porro
Constituït principalment per aigua, conté quantitats mínimes de carbohidrats i proteïnes, i una quantitat insignificant de greixos. D’aquesta forma és un aliment amb un baix contingut calòric. Tot i així el porro és ric en fibra.
El porro també destaca per la seva riquesa en minerals com el potassi, calci, fòsfor i magnesi. En menor mesura conté ferro i altres oligoelements com manganès o silici.D’altra banda conté vitamines com la C i la E (antioxidants) i vitamines del grup B (importants pel sistema nerviós i immunitari).
El porro, així com l’all i la ceba, conté compostos asufrats que milloren la circulació ajuden a prevenir infeccions, però en quantitats menors.
Preparació i Consum
Preparar el porro per al seu consum és una tasca senzilla. Després de treure les arrels i la capa exterior més deteriorada, cal netejar bé sota aigua corrent. La neteja adequada dels porros és crucial, ja que la seva estructura en capes pot retenir terra. Una vegada net, el porro està llest per a ser incorporat en diverses preparacions culinàries.
Un consell per a aprofitar al màxim els beneficis del porro és utilitzar fins i tot la part més verda i dura de la seva tija. Tot i que requereix un temps de cocció major a causa de la seva textura, aquesta part conté una concentració significativa de clorofil·la i flavonoides, dos antioxidants amb potencials beneficis per a la salut.
Presència a Catalunya
El porro es conrea a diverses regions de Catalunya, però és al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Maresme on es cultiva amb major abundància. Al Baix Llobregat, el porro té una renombrada tradició, especialment entre els productors de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat.
El Porro en la Cuina Catalana
De la mateixa manera que la ceba i l'all, el porro té un paper molt important a la cuina mediterrània: quan és tendre i es cuina amb delicadesa, obtenim una textura singular que es desfà fàcilment a la boca i desprèn un aroma delicat i suau que estimula l'apetit.
A més, aquesta hortalissa és poc exigent en la seva preparació, contribueix a harmonitzar els sabors entre ells i s'adapta molt bé a qualsevol tipus de cocció, des d'un saltejat ràpid i senzill fins a un estofat de cocció lenta i prolongada.
El seu sabor resulta intensament aromàtic, per la qual cosa la seva presència en alguns plats està justificada només com a condiment, especialment en guisats llargs de llegums i hortalisses.
Consells per elegir el millor porro i com conservar-lo
Per triar els millors exemplars de porro, busca aquells que tinguin un tija consistent, flexible i recta, sense marques. Millor triar aquells amb fulles de color verd fosc, sobre tot sense fulles seques o groguenques.
A la nevera poden aguantar fins a dues setmanes crus, però un cop cuinats només aguantaran 1 o 2 dies. També es poden congelar crus fins a 3 mesos, pero no cuinats, ja que perdran molt gust i això afectarà també la seva textura.
Les fulles verdes del porro no es tiren!
- Són excel·lents per donar sabor a brous i cassoles.
- Com a verdura, resulten delicioses si es tallen en juliana finament i es saltegen en una paella. Si es preparen d'aquesta manera, es poden utilitzar per condimentar nombroses receptes.
- Es pot utilitzar crua tallada a trossets petits per aportar frescor als plats (com també es fa amb la part verda de la ceba tendra)